A una dama que es pentinava darrera la reixa en temps de Vicenç Garcia

a una dama que es pentinava darrera la reixa en temps de Vicenç Garcia.

Amor, senyor de l’ampla monarquia

que publica el clavell i el foc proclama

en l’ardor de la galta i en la flama

de l’exaltació que l’aire cria,

els cabells de finíssima atzabeja

en el combat de vori que pentina

perú de lliris i de llunes mina,

ornament de les neus, dels ors enveja,

treu de la reixa, i que la saborosa

feina del bes, batalla graciosa

del córrer d’unes cames despullades,

deixi les verdes herbes alterades.

Oh desmai en les tiges onejants

de marbres, ceres, roses bategants!

Es un poema escrit per Bartomeu Rosselló-Pòrcel a l’any 1936. Pòrcel va néixer 3 d’agost del 1913  Palma i va morir el 5 de gener de 1938 a Brull a causa d’un

tuberculosi. Bartomeu Rosselló- Pòrcel tenia influències de la Generació del 27, avanguardisme, barroc. Aquest poema pertany al poemari Imitacióde Foc. El tema principal del poema és l’amor i la sensualitat i és una  imitació del poem : Una dama de cabell negre que es pintava amb la pinta de marfil.


Es tracta d’un sonet de rima encadenada consonant, els són decasíl·labs  d’art major també trobem una característica molt comuna de Pòrcel , imatges encadenades. En el cas    dels recursos estiliístics podem trobar hipèrbaton a la segona estrofa i primer vers. 

Encavallament a la primera estrofa. Sinestèsia a la tercera estrofa i primer vers.

 Personificació : a  últim vers.  estrofa tercera.

El poema de 3 parts:

Primer: descripció d’amor. 

Segona:Descripció de la noia . 

Tercera:: la noia surt de la reixa i córrer al jardí.

A la primera estrofa es

refereix a l’amor, que és el monarca de

tot, més tard es veu la seva debilitat

en forma de foc. A la primera estrofa

està descrivint les sensacions de l’amor

amb altres metàfores. 

A la segona estrofa

comença descrivint la dama amb una

antítesis, amb l’atzabeja dels seus cabells

i vori de la seva pell que és com els

llirs, llunes mina i ornament de les

neus. Explica que els cabells rosses

envegen els negres.  
A la tercera estrofa
descriu el moviment de les cames

despullades que corren després de que ha tret

la reixa.

A la quarta estrofa descriu quan passa

pel jardí i sembla com si les herbes es desmaiessin

al seu pas i les plantacions s’emocionen

La característica més rellavant és la barreja

dels elements barrocs ,gongòrics i avanguardistes