Símbols
L’antic veia la
Lluna com una noia casta ,
el Sol com una poeta .El foll estiu on som
(la pedra es torna brasa i l’aire es torna plom,
la fina camiseta con una pell s’encasta)
És com una senyora(Guiteres o Proubasta)
que, sobreeixint,no dóna , amb planta lleu,cap tomb;
baldera,boteruda de natges i de llim,
espera el seu tramvia i amb els ulls clucs ja el tasta.
Bell punt aquell s’atura, que amb totes dues mans
pren qualsevol dels agafadors llampants
I envers de la plataforma s’empeny ella mateixa
però damunt l’estrep un peu, un d’únic, deixa;
són pocs una minyona, un noi i un d’ Agramunt
per a lliurar la cuixa d’en terra, hissant-la amunt.
D’Auques
i ventalls (1914)
Aquest poema ( Símbols) pertany al poemari d’Auques de
ventalls,1914, en aquesta època Josep Carner ja començava ser popular, el fet
de la mort de Maragall (1911) el va afavorir bastant. La seva poesia s’estava
en convertint en un model per als altres poetes, sobretot per raons
lingüístiques, ja que reincorpora mots del català clàssic i també en crea de
nous, i va posar les pautes noucentistes.
És un llibre d’ambientació ciutadana , sobre Barcelona.
Que explica una noia que està a l’estació de tranmvia. Descriu a la dona grassa
i ens diu que espera a l’arribada del seu tranvia, i està molt preocupada de
com pujarà. Arriba el tranvia i la preocupació de la dona es fa realitat,
perquè no pot pujar, només ha pogut pujar una cama i necessita ajuda d’una noia
i de uns nois. I finalment en Carner ens explica a,mb tots els detalls com han
ajudat i l’esforç que ha hagut de fer la dona.. Podem trobar algunes figures retòriques com asíndeton,comparació,ironia, encavallament etc.
Es tracta d'un poema humorístic perquè l'autor s'en riu de la dona. .
està format per 4 estrofes de 4 versos i 3 versos per tant es tracta d'un sonet de12 síl·labes. La rima és consonant i s'altera masculina amb la femenina. I es versos són d'art major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada