A una dama que es pentinava darrera la reixa en temps de Vicenç Garcia

a una dama que es pentinava darrera la reixa en temps de Vicenç Garcia.

Amor, senyor de l’ampla monarquia

que publica el clavell i el foc proclama

en l’ardor de la galta i en la flama

de l’exaltació que l’aire cria,

els cabells de finíssima atzabeja

en el combat de vori que pentina

perú de lliris i de llunes mina,

ornament de les neus, dels ors enveja,

treu de la reixa, i que la saborosa

feina del bes, batalla graciosa

del córrer d’unes cames despullades,

deixi les verdes herbes alterades.

Oh desmai en les tiges onejants

de marbres, ceres, roses bategants!

Es un poema escrit per Bartomeu Rosselló-Pòrcel a l’any 1936. Pòrcel va néixer 3 d’agost del 1913  Palma i va morir el 5 de gener de 1938 a Brull a causa d’un

tuberculosi. Bartomeu Rosselló- Pòrcel tenia influències de la Generació del 27, avanguardisme, barroc. Aquest poema pertany al poemari Imitacióde Foc. El tema principal del poema és l’amor i la sensualitat i és una  imitació del poem : Una dama de cabell negre que es pintava amb la pinta de marfil.


Es tracta d’un sonet de rima encadenada consonant, els són decasíl·labs  d’art major també trobem una característica molt comuna de Pòrcel , imatges encadenades. En el cas    dels recursos estiliístics podem trobar hipèrbaton a la segona estrofa i primer vers. 

Encavallament a la primera estrofa. Sinestèsia a la tercera estrofa i primer vers.

 Personificació : a  últim vers.  estrofa tercera.

El poema de 3 parts:

Primer: descripció d’amor. 

Segona:Descripció de la noia . 

Tercera:: la noia surt de la reixa i córrer al jardí.

A la primera estrofa es

refereix a l’amor, que és el monarca de

tot, més tard es veu la seva debilitat

en forma de foc. A la primera estrofa

està descrivint les sensacions de l’amor

amb altres metàfores. 

A la segona estrofa

comença descrivint la dama amb una

antítesis, amb l’atzabeja dels seus cabells

i vori de la seva pell que és com els

llirs, llunes mina i ornament de les

neus. Explica que els cabells rosses

envegen els negres.  
A la tercera estrofa
descriu el moviment de les cames

despullades que corren després de que ha tret

la reixa.

A la quarta estrofa descriu quan passa

pel jardí i sembla com si les herbes es desmaiessin

al seu pas i les plantacions s’emocionen

La característica més rellavant és la barreja

dels elements barrocs ,gongòrics i avanguardistes

Bartomeu Rosselló Pòrcel

Bartomeu Rosselló- Pòrcel

Bartomeu Rosselló- Pòrcel va néixer el 3 d’agost del 1913 Palma i va morir 5 de gener del 1938 Brull. Va ser un poeta mallorquí. Va realitzar els estudis primaris en un col·legi religiós i els secundaris en un institut Balear. Durant aquests anys d’aprenentatge literari marcats per l’assimilació de la tradició poètica. Va Publicar nou poemes a la revista Luz y vida  dels pares teatins entre 1927 i 1929, on s’exercita en el conreu del costumisme humorístic, de la poesia sagrada i de la línia d’idealització de l’escola mallorquina.

A l’octubre parteix cap a Barcelona per començar els seus estudis de Filosofia i Lletres que al curs vinent va abandonar pels romàniques. A la residència d’estudiants conegué el seu amic més íntim Salvador Espriu.

 El 1933 va aparèixer el seu primer llibre, Nou poemes, on definia els trets de la seva poesia prehistòrica. Aquest primer recull va ser rebut amb les reserves per una part de la crítica. Un any més tard va publicar Quadern de sonets, on es palesa un signe de possibilitat de canvi amb la incorporació del conceptisme de l’estètica gongoriana i del fruit de la imitació dels models barrocs.

Acabada la carrera es traslladà a Madrid per preparar la tesi doctoral sobre l’estil de Gracián, que va alterar amb l’ensenyament i la redacció d’un assaig de la poesia de Quevedo i un estudi sobre Guillén.

A l’esclat de la guerra civil va marxar cap a Barcelona on és cridat a files, tot i que aviat es llicencià per raones de salut. Al finals del desembre és traslladat al sanatori del Brull, al Montseny, on morí el 5 de gener de 1938 causa d'una tuberculosi pulmonar.

https://www.youtube.com/watch?v=pQtNeyYh2ME

Pere Calders i Rossinyol

Pere Calders i Rossinyol

Pere Calders i Rossinyol va néixer a Barcelona el 29 de setembre del 1912 i va morir el 21 de juliol del 1994  Barcelona. Va ser un escriptor, dibuixant català. Principalment Calders va escriure contes i a més a més alguna novel·la i articles periodístics.

Calders va estudiar a la escola de Belles Arts de Barcelona. Va treballar com a dibuixant en un publicitari i coma periodista. L’any 1936, va publicar els seus dos llibres, el recull de contes El Primer arlequí  i la novel·la curta La glòria del doctor Larén , on ja s’insinuaven els trets característics del que havia de ser la seva obra següent, com l’absurd, l’ imprevist o l’atzar.

Amb l’esclat de la guerra civil espanyola, va adoptar una actitud compromesa col·laborant en publicacions polítiques  i de suport al soldat, sense haver de deixar d’escriure i durant el temps  que  va lluitar a la guerra va escriure els contes de L’any de la meva gràcia(que anys més tard inclouria, el la seva major part , a Cròniques de la veritat oculta)  i la narració La Cèdul·la, que es va perdre sense publicar-se .

El 10 de febrer de 1939 va haver d’exiliar-se cap a França deixant la seva dona i el fill a Catalunya. Més endavant se'n va anar cap a Mèxic on va col·laborar amb les revistes com: Revista de Catalunya, Quardern de l'exili. 
Al 1962 va retornar a Barcelona amb la seva segona dona i dos filles. 

Quan Calders va tornar Catalunya no era gaire conegut. es va donar conèixer amb la seva obra de teatre Antaviana. 

I fins la seva mort va anar ajudant a la llengua catalana amb les seves obres com Invasió subtil i altres contes. Cròniques de la veritat oculta. 

Finalment el dia 21 de juliol del 1994 es va morir a Barcelona.

http://www.tv3.cat/videos/3450151/Pere-Calders-lhome-dibuixant

Jardí Vora El Mar- Mercè Rodoreda

JARDÍ VORA EL MAR.

Jardí vora el mar és una novel·la escrita per Mercè Rodoreda i publicada a l’any 1967.El llibre explica la història de una família burgesa els Bohigues i els seus 6 estius.

Resum:

Els Bohigues(Francesc i Rosamaria) per l’estiu van en un poblet vora el Maresme i allà conviden els seus amics.

La història comença amb el primer estiu que narra el jardiner, la Quima, la Mariona i la Miranda.

Els amics convidats són : Feliu(el pintor), Eulàlia, Sebestià, un home francès amb la seva filla, Maragda(la modista).

La Rosamaria es queda embarassada, però perd el fill. Un tal senyor Bellom compra el terreny veí a la casa i s'en construeix una torre, i posteriorment va a passar-hi també els estius. Un dia, els pares de l'Eugeni (un antic xicot, amic i veí de la Rosamaria), la van a verure perquè no saben res del seu fill des de fa molt de temps, però no arriben a parlar amb ella i se'n van. Al final, resulta que la Maribel (una filla del Bellom, que s'instal·la a viure amb ell) es casa amb l'Eugeni, que acaba morint a la platja. L'hivern següent, la Rosamaria casi no surt de casa, a causa de la mort de l'Eugeni, i decideixen vendre la casa d'estiueig per no haver-hi de tornar. El Bellom s'acaba casant amb la Miranda.. Miranda i el Bellom van i a la lluna de mel.    

Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d’octubre de 1908 - Girona, 13 d’abril de 1983) fou una escriptora catalana .

Mercè va néixer en una petita torre amb un jardí del carrer de Sant Antoni al barri de Sant Gervasi, Barcelona. .  Mercè va ser filla única i va passar la seva infància amb el seu avi per què els pares treballaven. Rodoreda només cursà l'educació primària durant dos anys, des de 1915 fins a 1917, i en dues escoles diferents: el Col·legi de Lourdes del barri de Sarrià i un altre centre més proper a casa seva, al carrer de Pàdua, a l'alçada del carrer de Vallirana . L'avi matern, Pere Gurguí, era un admirador de Jacint Verdaguer ,de qui havia estat amic, i havia col·laborat com a redactor a les revistes La Renaixença i L'Arc de Sant Martí. L'any 1910, Pere Gurguí féu aixecar un monument en memòria de Jacint Verdaguer al jardí de casa que duia un gravat amb les dues obres més importants de l'autor, Canigó iL'Atlàntida; aquell espai es convertí en l'espai de festes i reunions de la familia . La figura de l'avi la marcà intensament i l'arribà a considerar el seu mestre .

sentiment catalanista i un amor a la llengua catalana i a les flors que quedaren ben reflectits al llarg de totes les obres de Mercè Rodoreda.

Mercè Rodoreda va tenir exiliar-se a causa de la Guerra Civil que se esperava que durés tant. Primer de tot va anar cap a França entre altres escriptors catalans, més tard va anar a Ginebra. Al final un cop acabat l’època del terror franquista va tornar a Catalunya a Romaniyà de la Selva i va morir allà . Mercè Rodoreda un cop tornada de l’exili no va voler viure la la familia i el fill . Durant l’exili va tenir un aventura amorosa amb Armand Obiols després de la mort del qual va descobrir que era infidel per què tenia relacions amb altres dones.

Les obres més importants de la Mercè Rodoreda són: La Plaça del Diamant, El Mirall trencat, Aloma. El carrer de les Camèlies, Jardi Vora el mar.


http://www.tv3.cat/videos/172199

Antígona- Salvador Espriu

ANTÍGONA:

Antígona és una peça teatral culta escrita per Salvador Espriu a l’any 1939,poc després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, però fins a l’any 1955 no es va publicar.L’autor va néixer el 1913 a Santa Coloma de Farners  i va morir el 1985 Barcelona..

L’obra comença en que Antígona vol evitar que els seus dos germans Etèocles i Polinices s’enfrontin , però és inútil perquè al final la guerra esclata entre els germans.

I acaba amb la mort dels dos germans. Ismene també germans d’Antígona els dóna noticia de la mort. Tot seguit Eumolp anuncia que Creont,l’oncle dels quatre germans, ja és rei. Antígona i Ismene supliquen i resen perquè Creont tingui pietat amb el cos de Polinices perquè Creont no vol enterrar el cos de Polinices amb els rituals justos, sinó que vol deixar com a menjar dels ocells i en canvi enterrar el cos d’Eteòcles com un rei que va morir salvant el seu poble.

Eumolp va anar a Tirèsies cap al lloc on es troba el cos de Polinices, perquè aquest convenci Antígona que no ha d’enterrar el seu germà , però Antígona no li fa cas i Eumolp decideix ajudar-la . Els guàrides descobreixen Antígona, i enlloc de fugir ella prefereix viure les conseqüències . Antígona decideix sacrificar- se pel que creu.

Al final els Consellers diu a Creont que si vol pot salvar la seva neboda però no fent cas a ningú la condemna a viure en una cova fins que es mori.

 

Salvador Espriu

Salvador Espriu:

Salvador Espriu va néixer el 10 de juliol de l’any 1913 a Santa Coloma de Farners i va morir el 22 de juliol de l’any 1985 a Barcelona.

Espriu va ser un poeta,dramaturg i novel·lista català és especialment destacat per les seves novel·les. Salvador Espriu va viure la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil Espanyola, la Segona Guerra Mundial,el Franquisme i la Guerra Freda ; tots aquests es veuen reflectits a les seves obres. Espriu tenia una teoria de la fi del món i això el marcava com un home pessimista.

Totes les seves obres són símbols de les experiències que va viure com: Antígona (la Dictadura de Franco),El Cementiri de Sinera (la infantesa)etc.  

Salvador Espriu sempre va viure a Catalunya, enlloc d’exiliar-se, tot el que vivia de dia a dia li inspirava per escriure totes les seves bones obres.

Les obres que va escriure Espriu: Laia, Antígona, El cementiri de Sinera, Primera història d’Esther,La pell de brau, Les cançons d’Ariadna , Per a la bona gent, El Dr. Rip etc.

A m més a més Espriu va guanya una sèrie de premis com :Premi lletra d’Or, Premi Montaigne, Candidatura pel Premi Nobel de la Literatura, Premi d’Honor de les lletres Catalanes, Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya etc. 

http://www.tv3.cat/videos/2730370