ANTÍGONA:
Antígona és una peça teatral culta escrita per Salvador
Espriu a l’any 1939,poc després de l’entrada de les tropes franquistes a
Barcelona, però fins a l’any 1955 no es va publicar.L’autor va néixer el 1913 a Santa Coloma de
Farners i va morir el 1985 Barcelona..
L’obra comença en que Antígona vol evitar que els seus
dos germans Etèocles i Polinices s’enfrontin , però és inútil perquè al final
la guerra esclata entre els germans.
I acaba amb la mort dels dos germans. Ismene també
germans d’Antígona els dóna noticia de la mort. Tot seguit Eumolp anuncia que
Creont,l’oncle dels quatre germans, ja és rei. Antígona i Ismene supliquen i
resen perquè Creont tingui pietat amb el cos de Polinices perquè Creont no vol
enterrar el cos de Polinices amb els rituals justos, sinó que vol deixar com a
menjar dels ocells i en canvi enterrar el cos d’Eteòcles com un rei que va
morir salvant el seu poble.
Eumolp va anar a Tirèsies cap al lloc on es troba el cos
de Polinices, perquè aquest convenci Antígona que no ha d’enterrar el seu germà
, però Antígona no li fa cas i Eumolp decideix ajudar-la . Els guàrides
descobreixen Antígona, i enlloc de fugir ella prefereix viure les conseqüències
. Antígona decideix sacrificar- se pel que creu.
Al final els Consellers diu a Creont que si vol pot
salvar la seva neboda però no fent cas a ningú la condemna a viure en una cova
fins que es mori.
